El problema no sol ser la IA, sinó començar per on no toca
L'automatització amb IA s'ha convertit en la primera idea que ve al cap a molta gent quan pensa a millorar processos dins d'una empresa. I de vegades el problema comença just aquí. No perquè la IA no serveixi, sinó perquè s'intenta introduir en negocis que encara tenen tasques manuals, processos poc clars o coses bàsiques que ni tan sols estan digitalitzades.
Això ho veig força. Es vol parlar d'IA, provar IA, pressupostar IA... quan encara hi ha automatitzacions molt més simples pendents. Coses que fa anys que es poden resoldre amb programació normal, amb regles clares, amb passos definits. I és clar, si comences per la capa més cridanera abans d'ordenar l'anterior, és fàcil acabar complicant una cosa que era força més directa.
Després hi ha una altra part que també pesa. Automatitzar no és només fer que alguna cosa passi sola. També és decidir on val la pena fer-ho i on no. Perquè una automatització pot funcionar tècnicament i, tot i així, no compensar. O pot semblar molt avançada i aportar menys que una solució força més senzilla.
Abans de pensar en IA, convé mirar les automatitzacions pendents
Abans de pensar en IA, moltes vegades convé mirar tot el que es continua fent a mà o tot el que depèn que algú repeteixi sempre els mateixos passos. Aquí hi sol haver força recorregut. I no cal convertir cada millora en un projecte complex perquè tingui valor.
La programació de tota la vida continua resolent moltíssimes coses. De fet, en força casos les resol millor. Si una tasca segueix una lògica clara, té condicions definides i necessita un resultat exacte, el més normal és començar per aquí. La IA treballa amb probabilitats. I això, segons per a què, encaixa o no encaixa.
De vegades es planteja un cas d'ús com si necessités intel·ligència artificial, però quan t'ho mires amb una mica més de calma veus que era una automatització força clàssica. Un disparador, una condició, una acció. I ja està. I això no li treu importància. Més aviat al contrari.
El que és simple no és poca cosa
Hi ha una tendència estranya a pensar que, si una automatització és senzilla, aleshores aporta poc. I moltes vegades passa just el contrari. Una automatització simple pot estalviar moltíssim temps, evitar errors repetits i ordenar un procés que feia anys que funcionava de manera regular. Que sigui simple no la fa menys important. Només la fa més clara.
A més, quan una cosa simple ja resol el problema, afegir-hi una capa extra per sobre sol comportar cost, manteniment i dubtes. I això es nota força més del que sembla al principi.
No tots els casos d'ús necessiten IA
Amb l'automatització amb IA passa que de vegades s'utilitza com a resposta abans d'entendre bé la pregunta. Es dona per fet que, si existeix l'opció, aleshores cal aplicar-la. Però no tots els casos d'ús la necessiten. Hi ha tasques en què la lògica fixa continua sent la millor opció perquè el procés és clar i el resultat també.
I això importa per una raó força pràctica: si pots resoldre alguna cosa amb una automatització normal, estable i predictible, moltes vegades ja tens el que necessitaves. La IA té sentit quan afegeix alguna cosa que aquesta lògica no et dona. Si no ho fa, es queda en un ornament tècnic.
El fum al voltant de l'automatització amb IA també encareix les decisions
Ara mateix hi ha força fum amb tot això. I es nota. Es posa IA en llocs on aporta poc o gens, però queda bé en la proposta, apuja el preu i sembla que justifica millor un pressupost. El problema és que després l'empresa paga aquesta decisió en complexitat, en expectatives estranyes i en temps mal invertit.
Per això convé rebaixar una mica l'entusiasme inicial i mirar el cas concret. Quina tasca és. Quin resultat s'espera. Quin marge d'error es pot permetre. I quant costa fer-ho d'una manera i d'una altra. Perquè, si no, la conversa se'n va de seguida cap al que és cridaner i es perd força criteri pel camí.
Al final, la gràcia d'automatitzar és eliminar feina repetitiva i ordenar processos d'una manera útil. De vegades això passa per una solució feta a mida. Altres vegades, per un producte ja muntat per resoldre una part molt concreta. Però el valor no apareix per posar-hi IA al damunt. Apareix quan l'automatització encaixa de debò amb el que cal.
La pregunta important no és si es pot fer, sinó si compensa
Es poden fer moltes coses. Aquest no sol ser el problema. La pregunta més útil és si compensa fer-les així. Si el cost té sentit. Si el temps que estalvies justifica la implementació. Si el resultat millora alguna cosa important o només fa que tot soni més modern.
La IA pot millorar certes funcions. Pot fer que una sortida sigui més còmoda per a una persona, més llegible, més fàcil de revisar. Pot ajudar en capes on hi ha interpretació, llenguatge o una certa flexibilitat. Però això no converteix automàticament qualsevol procés en un bon candidat per a l'automatització amb IA.
I aquí és on de vegades cau força gent. Comencen volent alguna cosa amb IA i, quan s'analitza millor, es veu que tenia poc valor o que el valor era en un altre lloc. En una automatització més bàsica. En una integració pendent. En una lògica ben muntada. Aquí hi sol haver més retorn del que sembla.
Automatitzar també és decidir on posar l'esforç
Automatitzar també consisteix a prioritzar. No tot mereix el mateix nivell de desenvolupament ni el mateix pressupost. Hi ha processos en què una solució simple ja resol el 90% del problema i d'altres en què sí que té sentit dedicar-hi més esforç perquè l'impacte és més gran. Tenir criteri per distingir-ho val força més que anar posant IA a cada racó.
I aquest criteri surt de fer números, d'entendre el procés i de veure on és el coll d'ampolla de debò. No de començar per la tecnologia i després buscar-li un ús.
La IA no substitueix la lògica quan cal un 100% d'encert
Aquí hi ha un límit força clar. La IA és indeterminista. Funciona per probabilitats. I això vol dir que hi ha tasques en què simplement no hauria de portar el pes principal. Si una acció necessita un 100% d'encert, una resposta exacta o una execució sempre igual, la lògica programada continua sent l'opció més segura.
Estic veient força l'intent d'utilitzar IA per predir o decidir coses que, amb programació normal, serien exactes. I això per a una empresa pot ser un risc seriós. Perquè hi ha processos en què un 99% no serveix. Si una tasca no admet aquest marge, aleshores la capa probabilística sobra o, com a mínim, ha de quedar molt controlada.
Per això la programació de tota la vida continua tan vigent. No per nostàlgia ni per resistència al canvi. Simplement perquè hi ha feines en què el que cal és precisió, consistència i una regla clara que es compleixi sempre.
On la IA sí que pot millorar el resultat
La IA sí que pot millorar el resultat quan aporta una capa que la lògica per si sola no dona tan bé. Per exemple, quan fa que una informació sigui més entenedora per a una persona, quan ajuda a interpretar text, quan millora la comoditat d'ús o quan augmenta la qualitat percebuda en una part concreta del procés. Aquí sí que pot tenir força sentit.
Però fins i tot en aquests casos, sol funcionar millor com a complement que com a substitució total. Primer la lògica allà on cal exactitud. Després la IA allà on realment afegeix valor. Jo, almenys, cada vegada ho veig més així.