Per què costa tant saber què publicar
Publicar contingut sol bloquejar bastant més del que sembla, sobretot quan saps que necessites visibilitat però no tens clar què dir ni per on començar. Moltes vegades, el problema no és que et faltin idees en general, sinó que et falten idees que tinguin sentit per al teu negoci i que, a més, puguis convertir en alguna cosa útil, ja sigui un article, una publicació o contingut per a LinkedIn.
Per això molta gent es queda aturada abans fins i tot de començar. Pensa que primer ha de trobar el tema perfecte o que l'ha d'encertar a la primera, quan en realitat el bloqueig sol venir d'enfocar malament la cerca. Si no saps amb quin criteri triar els temes, qualsevol idea et sembla fluixa, repetida o poc útil, i aleshores publicar contingut es converteix en una cosa molt més feixuga del que hauria de ser.
A més, aquí hi ha una altra part important: no sabràs per endavant què funcionarà millor i què no. Això no es resol pensant més estona davant d'un full en blanc, sinó publicant amb una certa constància, mantenint la qualitat i veient després quins patrons apareixen. És a dir, el bloqueig no es trenca només trobant una gran idea, sinó creant una manera senzilla de generar idees, publicar-les i aprendre'n.
Abans de publicar contingut, defineix bé el teu públic objectiu
Abans de posar-te a publicar, el primer de tot és tenir clar quin és el teu públic objectiu. Sembla bàsic, però hi ha molts negocis que no s'han aturat a pensar-hi bé i, aleshores, intenten parlar a tothom o, encara pitjor, acaben creant contingut fixant-se més en la competència que en la gent que volen atreure.
I és clar, si no saps exactament per a qui escrius, tampoc no saps què li preocupa, què el frena o quin tipus d'ajuda espera trobar quan et llegeix. És aquí on comencen els temes genèrics, les publicacions que sonen bé però no connecten i aquesta sensació de publicar per publicar. En canvi, quan el públic objectiu està ben definit, ja no busques idees a l'aire: busques problemes concrets d'una persona concreta.
Això també t'ordena molt el criteri. Perquè una cosa és que un tema sigui interessant i una altra que sigui útil per al teu públic objectiu. Aquesta diferència sembla petita, però ho canvia tot: quins temes tries, com els expliques i quin tipus de contingut per a LinkedIn o per al blog té sentit publicar primer.
Trobar punts de dolor és el que et dona temes de contingut
Un cop tens clar a qui t'adreces, el pas següent no és pensar en formats ni canals, sinó trobar els seus punts de dolor. És aquí d'on surten realment els temes. Perquè quan detectes què li fa mal a aquesta persona, què li costa, què li fa perdre temps o què li impedeix avançar, ja no estàs inventant contingut: estàs responent a una cosa real.
Això et dona un avantatge molt clar. En lloc de preguntar-te quin contingut podries publicar aquesta setmana, et preguntes quin problema concret pots ajudar a resoldre. I d'aquí surten moltes més idees, però, a més, surten més ben enfocades. No són temes posats perquè sí, sinó peces que neixen d'una necessitat que ja existeix.
Per això, el millor sol ser fer una llista àmplia d'aquests punts de dolor i treballar a partir d'aquí. No cal complicar-ho gaire al principi. L'important és detectar quin gran punt de dolor té aquest públic objectiu i començar a estirar el fil, perquè normalment d'un punt de dolor principal en surten diversos dubtes, diverses objeccions i diverses peces possibles.
Quin tipus de punts de dolor convé buscar
Els punts de dolor que més t'interessen no són els més teòrics ni els més bonics d'explicar, sinó els que realment frenen el teu públic objectiu en el seu dia a dia. Si a aquesta persona li falta temps, si no sap per on començar, si no entén alguna cosa bàsica o si està fent esforços que no li donen resultats, aquí tens molt bon material. Perquè són punts de dolor que ja estan afectant decisions reals.
Dit d'una altra manera, convé buscar el gran punt de dolor i després baixar a les seves versions concretes. No et quedis només amb una cosa àmplia com ara necessito més visibilitat. Baixa un nivell més: no sé què publicar, no tinc temps per fer-ho, no sé si això serveix, no sé quins temes interessen. Aquí ja comencen a aparèixer publicacions molt més concretes.
Com elaborar una llista real de temes
Aquí la feina pràctica és bastant senzilla: apunta tots els punts de dolor que detectis i converteix-los en preguntes, dubtes o situacions concretes. Si una persona no sap què publicar, d'aquí poden sortir temes sobre com trobar idees, com organitzar un calendari, com triar entre diversos temes o com adaptar una mateixa idea a diferents formats.
També et pots ajudar de les cerques que ja fa la gent. Veure quines preguntes apareixen, quins dubtes es repeteixen i quines coses intenta resoldre el teu públic objectiu et dona una base bastant real. La idea no és copiar preguntes sense més ni més, sinó utilitzar-les per detectar patrons i després respondre-hi amb el teu enfocament, de manera clara i útil.
Converteix aquests punts de dolor en peces que sí que puguis publicar
Quan ja tens la llista de punts de dolor, el pas següent és convertir-la en peces concretes. I aquí convé no complicar-se gaire: si has detectat 20 coses que fan mal al teu públic objectiu, ja tens una base molt bona per treure'n 20 temes. Un pot anar al blog, un altre pot funcionar millor com a contingut per a LinkedIn i un altre potser et serveix per desenvolupar una seqüència més completa.
L'important és que cada peça abordi una idea clara. No intentis posar massa coses en una sola publicació, perquè aleshores perds el focus i també et costa més acabar-la. Si un punt de dolor és la falta de temps, no vulguis resoldre tot el negoci en un article. Centra't en una part concreta d'aquest punt de dolor i explica-la bé.
A més, quan treballes així, publicar deixa de dependre tant de la inspiració. Ja no t'asseus a veure què se t'acut aquell dia, sinó que recorres a una llista que ja té sentit. I això fa que publicar contingut sigui bastant més sostenible, perquè redueixes el bloqueig i augmentes la capacitat de crear peces amb continuïtat.
Publicar més t'ajuda a entendre què funciona
Hi ha una idea que convé tenir molt clara: no sabràs des del principi quin contingut funciona millor. Pots intuir coses, sí, però només ho podràs veure de debò quan ja hagis publicat força i tinguis una mica de recorregut. Per això, intentar encertar-la sempre abans de publicar sol frenar més que no pas ajudar.
En canvi, si publiques més, mantenint sempre un nivell decent i dient coses de valor, comences a generar mètriques i context. Aleshores ja pots mirar quins punts de dolor han connectat més, quins enfocaments han tingut més interacció i quin tipus de peces han funcionat millor. No perquè una publicació aïllada ho digui tot, sinó perquè amb el temps es comencen a veure patrons.
I aquí hi ha la part realment útil. Perquè publicar més no serveix només per tenir més visibilitat, sinó per entendre millor el teu públic objectiu. Vas veient què li interessa més, quin llenguatge connecta millor i quins temes mereixen repetir-se o aprofundir-s'hi. És a dir, publicar també és una manera d'aprendre.
La qualitat continua sent obligatòria
Ara bé, publicar més no vol dir publicar qualsevol cosa. La qualitat continua sent obligatòria, perquè si publiques peces buides només per complir, després les mètriques tampoc no t'ensenyaran gaire. Necessites que cada article o publicació tingui alguna cosa de valor, encara que sigui una idea senzilla ben explicada.
La clau no és fer peces perfectes, sinó útils. Que responguin a un dubte real, que estiguin enfocades i que s'entenguin. Amb això ja tens una base molt millor per aprendre del que publiques que si intentes omplir canals amb contingut sense criteri.
Què cal mirar després de publicar
Després de publicar, toca revisar com ha anat cada peça i buscar patrons. Quin tipus de punts de dolor han generat més interacció, quins temes han cridat més l'atenció, quin enfocament ha funcionat millor o quin format t'ha resultat més fàcil de mantenir sense perdre qualitat.
I també convé mirar una cosa que de vegades passa desapercebuda: quines bones pràctiques vas aplicar gairebé sense adonar-te'n. De vegades una publicació funciona millor per com vas enfocar el problema, per com de concret vas ser o per com de clar va quedar el missatge. Si ho detectes, la pròxima vegada ja no depens tant de la intuïció.
Un sistema senzill per no tornar-te a quedar sense idees
Si ho ordenes tot, el sistema és bastant senzill. Primer defineixes bé el teu públic objectiu. Després detectes els seus punts de dolor més importants. Tot seguit fas una llista real de temes a partir d'aquests punts de dolor, converteixes aquesta llista en peces publicables i comences a crear contingut amb una certa constància, sense abaixar la qualitat.
A partir d'aquí, revises què ha funcionat millor, detectes patrons i tornes a generar més contingut a partir d'aquests mateixos punts de dolor o dels enfocaments que han connectat millor. És a dir, no es tracta de buscar cada setmana una idea nova des de zero, sinó de crear un procés que et permeti publicar contingut amb més criteri i menys bloqueig.
Si fas això, et quedaràs menys vegades en blanc, però sobretot deixaràs de publicar només per intuïció. I això, al final, és el que més ajuda: tenir una base clara, treure temes que sí que responen a una cosa real i utilitzar el que publiques per entendre millor què val la pena repetir.