Per què aquesta funció feia falta des del principi
La nova funció a NextBlog sorgeix d'un problema molt concret: faltava un lloc on deixar preparada la informació bàsica del negoci perquè l'assistent hi treballés. Aquest buit va aparèixer en parlar amb un client que va preguntar si hi havia algun apartat dins de la plataforma on introduir el context de l'empresa, el sector, els tipus de clients i els serveis.
Aleshores es va veure una cosa força clara. La plataforma estava molt centrada a crear contingut a partir d'una opinió, però el context del negoci s'havia de repetir cada vegada. Si cada article comença demanant una altra vegada la mateixa informació, la feina es fa més feixuga i el resultat depèn massa de com de bé s'hagi explicat tot en aquell moment.
També hi havia una altra necessitat darrere d'aquella pregunta. Quan un negoci té diversos serveis, no li serveix treballar tots els continguts com si parlessin del mateix. Si l'assistent no sap què ven l'empresa i a qui s'adreça cada cosa, acaba escrivint amb un enfocament molt general que després obliga a corregir força.
Què canvia amb el nou context d'empresa a NextBlog
Amb aquesta nova funció a NextBlog ja hi ha una secció on deixar explicat el negoci abans de començar a crear articles. Allà es pot indicar en quin sector treballa l'empresa, a què es dedica i quants serveis vol impulsar amb contingut. Aquest pas canvia força la manera de treballar perquè l'assistent ja parteix d'una base prèvia i no comença a cegues.
Abans, cada vegada que es donava una opinió per generar un text, també calia tornar a introduir el context del negoci perquè l'assistent entengués de què s'estava parlant. Ara aquesta part queda preparada dins del compte i es reutilitza. El canvi és senzill, però estalvia repeticions i ordena millor tot el que ve després.
La informació que ara es pot deixar preparada
La informació que ara es pot deixar carregada és la que més es repeteix en crear contingut: sector, activitat de l'empresa, serveis i tipus de clients. Amb aquesta base, l'assistent ja té un punt de partida molt més útil per generar l'article, i això es nota en com aprofundeix en el tema.
S'ha vist que els continguts surten millor quan ja existeix aquesta informació de base. L'opinió continua sent la peça que marca l'article, però ja no treballa sola ni ha de carregar amb tota l'explicació del negoci en cada intent.
Per què no és el mateix donar una opinió amb context que sense
Una opinió per si sola pot quedar curta si l'assistent no sap qui parla, què ven aquella empresa i a quin tipus de client vol arribar. Quan aquesta opinió va acompanyada del context del negoci, l'article surt molt més ajustat al que es volia dir.
En aquest cas, l'opinió arriba a partir d'un àudio de veu, i aquesta combinació funciona molt bé. D'una banda, hi ha la manera de pensar i d'explicar-se de la persona. De l'altra, hi ha la informació fixa de l'empresa. Ajuntant aquestes dues parts, el text queda molt més personalitzat i s'acosta força a com l'hauria escrit aquella persona.
Les línies de servei com a manera de no barrejar missatges
Una de les parts més útils d'aquesta funció és poder separar les línies de servei dins del mateix negoci. Si una empresa vol crear contingut per a dos serveis importants, pot crear aquestes dues línies, posar-los nom i treballar cadascuna per separat dins de la plataforma.
Això evita un problema força habitual: barrejar missatges que després acaben parlant a públics diferents amb el mateix to, la mateixa intenció i el mateix recorregut. Quan cada servei té el seu espai, el contingut ja comença més ben orientat i no obliga a refer la lògica després.
Etiquetar contingut per a cada servei
Cada contingut es pot atribuir a una línia de servei concreta. Aquesta etiqueta deixa clar per a quina part del negoci s'ha creat aquell article i permet mantenir l'ordre quan comencen a entrar més peces, més campanyes i més recorreguts dins del compte.
Aquesta classificació prèvia també ajuda que després cada peça encaixi amb les seves seqüències, les seves plantilles i les seves landings. El contingut deixa de quedar solt i passa a formar part d'un recorregut que ja estava pensat per a aquell servei.
Quan cada servei té públics diferents
Hi ha negocis en què un servei s'adreça a un tipus de client i un altre servei s'adreça a un de força diferent. Si tot aquest contingut es barreja, també es barregen les intencions, els correus i la manera d'acompanyar la persona que entra en un funnel.
Separar per servei ajuda que cada públic rebi contingut de valor més ajustat al que li interessa. La sensació final canvia força, perquè la persona percep que tot el que va trobant dins del recorregut està fet per al seu cas i no per a un grup massa ampli.
La traçabilitat que apareix quan el contingut ja neix ben classificat
Quan el contingut ja queda etiquetat des del principi, després és molt més fàcil seguir què passa amb cada interès que entra. Si una persona arriba a través d'un article associat a una línia de servei, aquesta relació ja queda marcada i es pot connectar amb el que vingui després dins del mateix recorregut.
Això ordena la part comercial d'una manera molt natural. Les seqüències, les plantilles i les landings que ja estaven atribuïdes a aquell servei es poden relacionar amb aquell contingut sense haver de reconstruir el camí manualment. La traçabilitat apareix perquè la classificació es va fer bé al principi, no al final.
El resultat: menys context repetit i articles més personalitzats
El resultat d'aquesta funció és força pràctic: es repeteix menys context, l'assistent entén millor el negoci i els articles surten més afinats. La persona que crea contingut ja no ha de tornar a explicar una vegada i una altra qui és, què fa i per a quin servei està escrivint.
I quan a aquesta base s'hi suma una opinió donada per àudio, el text guanya molta personalitat. Queda més a prop de la manera de pensar de qui el dicta, però amb una estructura més ben orientada per tota la informació que ja estava preparada dins de la plataforma.