Primer de tot: automatitzar LinkedIn al 100% no existeix
Automatitzar LinkedIn sona molt bé quan t'ho mires des de fora. Publicar més, trigar menys, delegar el text i que tot surti sol. Però si parlem de publicacions, de contingut, del que puges perquè la gent et llegeixi i et recordi, automatitzar LinkedIn al 100% és impossible.
I ho dic ben clar perquè crec que aquí hi ha la confusió de base. Una cosa és automatitzar tasques. Una altra de ben diferent és automatitzar el teu criteri, el teu punt de vista o el que has viscut. La programació es pot automatitzar. La publicació també. Fins i tot una part de l'escriptura. Però si tu desapareixes del procés, el que en surt ja no té gaire sentit.
El problema no és fer servir eines. El problema comença quan vols que la idea també surti sola. Quan dones dues línies a una IA, o a qualsevol sistema, i esperes que d'aquí en surti un post que realment aporti alguna cosa. Això, en general, es nota. I cada vegada es notarà més.
Perquè, al capdavall, el contingut a LinkedIn no competeix només per estar escrit correctament. Competeix per tenir alguna cosa al darrere. Una experiència, una opinió, una conversa, una objecció que has vist diverses vegades, una conclusió que has extret treballant. Si això no hi és, pots publicar. Sí. Però aportar ja és una altra cosa.
Quina part de l'automatització de LinkedIn sí que té sentit
Dit això, sí que hi ha una part de l'automatització de LinkedIn que té força lògica. Tot allò que t'estalviï feina mecànica i no toqui la base del missatge sol ajudar. Programar publicacions, deixar preparat un calendari, recolzar-te en una eina per ordenar idees o per convertir una opinió teva en un text més clar... això sí que té sentit.
Perquè moltes vegades el problema no és que no tinguis res a dir. El problema és que no tens temps per seure, estructurar-ho i publicar-ho amb una certa constància. Aquí una ajuda tècnica encaixa bé. T'estalvia temps. T'ordena. T'empeny a treure contingut que ja tenies al cap però que, pel motiu que fos, no acabaves de plasmar.
El que passa és que convé no confondre ajuda amb substitució. Una eina et pot ajudar a escriure millor una història. El que no pot fer és inventar-te una història que valgui la pena. I per a mi això pesa més. El text pot estar més o menys polit. Però si la base és humana, ja hi ha alguna cosa sobre la qual treballar.
Programar i publicar no és el mateix que aportar alguna cosa
Això sembla obvi, però després es barreja molt. Pots deixar tota una setmana programada. Fins i tot un mes. I això està bé. De fet, moltes vegades és el més pràctic. Però publicar de manera automàtica no significa que el contingut tingui valor per si sol.
Aportar alguna cosa exigeix una altra cosa. Exigeix que al darrere hi hagi una idea que vingui de tu. Alguna cosa que hagis vist, pensat o après. Si només automatitzes la sortida, perfecte. Si també automatitzes el fons, aleshores el que fas és omplir buits. I LinkedIn n'és ple.
La IA pot ajudar a escriure, però no a tenir una opinió
Jo aquí no veig cap problema a fer servir IA per escriure. De fet, ben utilitzada, ajuda força. Et pot ordenar un text, donar-te una estructura, fer més clara una idea que ja tenies o ajudar-te a convertir una nota solta en una publicació decent.
Però l'opinió no te la pot donar. I si te la dona, ja anem malament. Perquè aleshores el contingut deixa de partir d'alguna cosa que t'ha passat, d'alguna cosa que has après o d'una conversa que has tingut de debò. Pot quedar bonic, sí. Pot sonar correcte. Però això no n'hi ha prou.
Quan una eina rep context de debò, treballa millor. Si tu li dones el teu punt de vista, els teus exemples, les teves objeccions habituals, les teves idees, aleshores et pot ajudar a treure un bon article o un bon post. Perquè aquí sí que hi ha una base. L'altra cosa és demanar-li que improvisi per tu. I això sol acabar en un text genèric.
El problema comença quan la idea ja no parteix de tu
Per a mi, aquest és el punt on tot es trenca. No quan fas servir l'automatització de LinkedIn per anar més de pressa, sinó quan la idea ja no surt de tu. Aquí el contingut comença a assemblar-se al de tothom. Mateixes frases, mateixes estructures, mateixes conclusions buides.
I és clar, si publiques alguna cosa que repeteix el que ja estan dient cent perfils més, LinkedIn no té gaires motius per mostrar-la més. Encara menys si hi ha gent amb més trajectòria, més autoritat o més visibilitat dient exactament el mateix. El teu contingut es queda allà, flotant, però sense força.
Per això jo sí que separaria molt les dues coses. Pots automatitzar la programació, la publicació i fins i tot la generació del text. Però la idea ha de continuar sent teva. Si no, el contingut perd l'única cosa que el podia fer diferent.
El que sí que sol funcionar: històries, converses i aprenentatges reals
El que sol funcionar millor parteix de coses força simples. Una història que t'ha passat. Una conversa amb un client. Una objecció que es repeteix. Alguna cosa que vas aprendre treballant i que abans no veies tan clara. Aquest tipus de contingut té més recorregut perquè neix d'un lloc concret.
A més, sol aportar alguna cosa diferent gairebé sense forçar-ho. No perquè sigui brillant, sinó perquè és teu. I això ja canvia força les coses. Si expliques alguna cosa que has viscut o una conclusió que has extret de debò, és més fàcil que el contingut tingui matisos, tingui context i no soni a còpia de còpia.
Per què LinkedIn premiarà cada vegada més allò que és humà
Jo crec que LinkedIn se n'està adonant. Bé, més que adonar-se'n, ho està patint igual que tothom. Hi ha massa contingut genèric, massa text correcte però buit, massa publicacions fetes per sortir del pas. I això acaba cansant.
Per tant, el més normal és que cada vegada es premiï més allò que tingui una base humana clara. Allò que aporta una mirada pròpia. Allò que no sembla escrit des de fora de l'experiència. I també crec que es limitarà més aquesta barreja d'IA amb contingut copiat, pla i sense context. Aquesta combinació fa força mala pinta.
No cal esperar que això estigui escrit enlloc per veure-ho venir. Si una plataforma vol que la gent continuï llegint, necessita mostrar contingut que valgui la pena. I el contingut que val la pena gairebé sempre té alguna vivència al darrere, encara que estigui més ben redactat o menys.
Automatització sí, però amb una base humana de debò
Així que sí, automatitzar LinkedIn té sentit. Però fins a cert punt. Automatitza allò que és repetitiu. Automatitza allò que et tregui càrrega. Automatitza la part operativa si vols. Aquí no hi veig cap problema.
El que jo no intentaria automatitzar és justament el més important. La teva opinió. La teva experiència. La teva manera de veure alguna cosa. Perquè aquesta és la base de tot el contingut. I quan això desapareix, és una mica igual que publiquis molt, que publiquis bé o que publiquis a temps.
Al final, l'automatització et pot ajudar a ser-hi. Però perquè algú s'aturi a llegir-te, encara cal alguna cosa més. I aquesta cosa, de moment, encara ha de sortir de tu.